icono esquina

Taller Internacional Espluga de Cuberes. “Viure al penya-segat”

FacebookTwitter

Notícies, Notícies de projectes, Uncategorized

El Taller Internacional Espluga de Cuberes ha sigut la primera fita del projecte Euro-mediterrani “Viure al penya-segat, que ha de fer un anàlisi de l’hàbitat troglodític i del despoblament rural a la Mediterrània. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar sistemàticament aquesta tipologia d’arquitectura troglodítica a tota la conca mediterrània i analitzar les oportunitats que ofereix en la seva preservació per a funcions diverses i el desenvolupament local.


El Taller, es va dur a terme al Pallars, comarca del Pirineu del nord de Catalunya, entre el 26 d’agost i el 7 de setembre de 2024, amb la participació d’un grup multidisciplinari de 30 professionals de 8 països de l’arc de la Mediterrània.

La organització va anar a càrrec de RehabiMed amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Càller amb el suport de l’ICOMOS, l’AECID, l’IEMed, la UpM i la Generalitat de Catalunya i la imprescindible implicació d’organitzacions locals com ara: Geoparc Origens, Ajuntaments de Baix Pallars i de Talarn, Ecomuseu Valls d’Àneu o el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Lleida.


EL LLOC

El Taller va tenir lloc a Espluga de Cuberes, una àmplia finca que compta amb diverses construccions aprofitant una gran cavitat d’un penya-segat de la serra de Cuberes, dins del Geoparc Orígens reconegut per la UNESCO.

Es tracta d’un conjunt d’edificacions iniciades al segle X, dins d’una cavitat de la muntanya. Una balma d’uns 300 metres de llargada i uns 40 de profunditat en els trams que més s’endinsen dins la roca. Per arribar-hi, cal fer una petita excursió i caminar una mica més d’una hora.

Entre els edificis que composen l’assentament, cal destacar la interessant església romànica de Santa Coloma (segle XI), la qual segurament formava part d’un monestir benedictí femení, vinculat al de Gerri de la Sal i a Sant Pere de les Maleses. També hi ha tres edificis residencials que mostren l’evolució en el temps del mas medieval que va substituir al monestir. D’altra banda, es poden identificar altres construccions de serveis com ara, un gran forn de pa, dues fonts, un graner i altres construccions menors. El lloc, constitueix un recinte tancat i fortificat de gran interès històric, al voltant del qual hi ha tot un seguit de camps abancalats en els quals s’hi ha produït tot el necessari per a una economia autosuficient i força rica, amb cereals, vinya, olivera, horta, cria de cabres i ovelles, etc. El mas i les seves terres de conreu van ser abandonades a mitjans del segle XX, en el marc de l’onada migratòria que va patir el Pallars, i ja comença a mostrar signes d’una degradació important.


LA METODOLOGIA

El Taller ha desenvolupat activitats de recollida de dades sobre el terreny i d’elaboració de la informació recollida. També s’han organitzat conferències i debats tècnics, i visites a indrets similars de la zona.

D’una banda, s’ha treballat l’escala territorial en el seu entorn natural (paisatge i geologia), el territori humanitzat (etnobotànica, gestió de cultius i d’aigua), la historia i arqueologia de la zona, el patrimoni material i immaterial. Els participants han presentat exemples similars d’assentaments troglodítics en els seus països mediterranis. D’altra banda, s’han obert debats sobre el despoblament rural i els pobles abandonats i els reptes per a la preservació.

La anàlisi ha estat holística i interdisciplinària, de la mà de diversos professionals i experts locals: Geologia (Xavier Mir), Aprofitament del medi natural (Àreu Riu i Jordi Castilló), Geografia i demografia (Arcadi Castilló), Arqueologia i història (Maite Arilla, Jesús Sánchez i Cisco Farràs), Urbanisme (Carlo Atzeni), Arquitectura (Xavier Casanovas), Construcció (Josep Coll i Joan Ramon Rosell), Bioclimatisme (Xavier Casanovas), Formes de vida tradicional (Ignasi Ros) o Mitologia i llegendes (Pep Coll)


TREBALL DE CAMP

La primera tasca realitzada a Espluga va ser fer un aixecament gràfic de precisió, per la qual cosa es van utilitzar tècniques de fotogrametria i de làser escàner. En base a la informació gràfica, es van organitzar diversos grups de treball focalitzats en els diferents aspectes a analitzar, el quals han aprofundit en el coneixement de l’entorn natural i el seu aprofitament, en l’estudi de l’estructura urbana de l’assentament i la seva accessibilitat i dels diferents edificis existents, tot buscant una cronologia històrica que permeti conèixer la seva evolució. Això ha permès documentar en detall l’assentament, identificar les tècniques i materials de construcció, fer una diagnosis estructural i constructiva i fer un estudi del comportament bioclimàtic de l’hàbitat


VISITES

Com a complement al coneixement d’Espluga i per tal d’aportar informació sobre altres experiències de revitalització a la zona, els participants van realitzar visites guiades per experts a diversos indrets de la comarca.

Cova Esplugell. Situada a la Vall de Serradell, coneguda pel bon nombre de coves amb restes prehistòriques documentades, aquesta cova és un exemple de permanència en la ocupació amb objectius residencials fins èpoques recents. Un cas similar a Espluga.


Aramunt Vell. Poble abandonat en la mateixa època que Espluga, el qual va ser objecte d’una iniciativa municipal per a la seva regeneració, mitjançant la creació d’una Escola d’oficis de la construcció tradicional. Malauradament, despres d’uns 10 anys de treballs i de rehabilitació d’alguns edificis, l’Escola es va tancar, per manca de recursos i avui el poble torna a estar abandonat.


Refugi de Cuberes. Un antic edifici de muntanya abandonat, al cap de la serra de Cuberes, va ser rehabilitat per dos joves per convertir-lo en un refugi que facilita la visita de la zona. Una iniciativa privada que ha permès salvaguardar l’edifici i dinamitzar l’economia de la zona.


Buseu project. Poble pallarès abandonat, el qual va comprar un particular per rehabilitar-lo i convertir-lo en un atractiu turístic de qualitat relacionat amb la natura i l’entorn, especialment com a observatori d’aus i fauna salvatge.


PRESENTACIÓ DELS RESULTATS

Com a cloenda del Taller, el dissabte 7 de setembre a l’Epicentre de Tremp, es va fer una presentació dels resultats assolits amb el Taller d’Espluga de Cuberes obert a tots els interessats de la comarca. També es va explicar el Projecte “Viure al penya-segat”, on es va posar de manifest la importància d’aquest patrimoni compartit a tota la Mediterrània. En una taula rodona amb els agents locals, es van debatre projectes de futur per a la preservació i desenvolupament del territori.

Actualment només hi ha estudis puntuals sobre els habitats troglodítics, i aquest primer taller vol ser el punt de partida d’un projecte molt ambiciós que pretén analitzar, estudiar i inventariar l’arquitectura troglodítica a tota la Mediterrània, que vol dir tant el nord d’Àfrica com el Pròxim Orient i el sud d’Europa.


EQUIP ORGANITZADOR I PARTICIPANTS

Han aportat la seva contribució al Taller

Anthony Bou Kabalan Geagea, Darda Bencheikh, Najem Eddine Romdhane, Dahbia Abbou, Hafsa Özdemir, Joyce Raffoul, Ziad Abuowda, Nouhaila Taim, Mouna Bouziri, Ali Assouab, Amira Sabai, Hela Ammar, Asma Dehbia Oumediber, Andrea Margagliotti, Giulia Marchiano, Maria Carla Samiu, Ariel Alejandro Gajardo, Sara Vima, Felipe Buil, Xavier Mir, Àreu Riu, Jordi Castilló, Maite Arilla, Jesús Sánchez, Arcadi Castilló, Cisco Farràs, Carlo Atzeni, Xavier Casanovas, Josep Coll, Joan Ramon Rosell, Ignasi Ros, Pep Coll, Peter Hall i Tomàs G. Espot.

El projecte ha estat impulsat per l’Associació RehabiMed amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Càller, amb el suport de l’ICOMOS, de l’Agència Espanyola de Cooperació (AECID), de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), de la Unió per la Mediterrània (UpM), de la Generalitat de Catalunya i diverses universitats i entitats locals mediterrànies. Més enllà de les organitzacions i entitats de caire nacional i internacional, s’ha comptat amb la imprescindible implicació d’organitzacions locals com són: el Geoparc Origens, els ajuntaments de Baix Pallars i de Talarn, l’Ecomuseu Valls d’Àneu, la Diputació de Lleida (IEI) o el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Lleida.