El diumenge dia 17 de febrer de 2008, sota la presidència del Sr. Hany Mahfouz Helal, Ministre d’Educació Superior i Recerca, i amb la presència de Montserrat Casanovas, Delegada Cultural de la Unió Europea a Egipte i de José Lorenzo director de l’Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI), es van inaugurar els treballs de rehabilitació de la wekala El Magrabi. Un nombrós grup d’arquitectes, professors d’universitat, altres experts en rehabilitació i molts habitants del barri i artesans que treballen en aquesta wekala van assistir a la cerimònia d’inauguració i visita dels treballs realitzats.
En primer lloc, es va es va fer una presentació del Projecte RehabiMed, dels seus objectius i de la seva dimensió internacional en tota l’àrea mediterrània, per emmarcar l’operació entre les altres accions dutes a terme a Xipre, Marroc i Tunísia. Al Caire, la rehabilitació ha tingut com objectiu prioritari millorar les condicions de treball dels artesans i per aquesta raó es va escollir el barri de Gamalliyaa. Un barri, en el qual hi ha un nombrós conjunt d’edificis de gran valor patrimonial, en un estat d’abandó molt important. En aquests edificis, degradats, hi resideixen i hi treballen molts artesans en unes condicions d’absoluta precarietat. Tant els espais residencials com productius requereixen de grans millores per a assolir els standards actuals.
El Ministre i tots els assistents han estat gratament sorpresos pels resultats assolits i tothom ha considerat aquesta aposta com un primer pas cap a la recuperació del conjunt de wekalas veïns, creant així un focus de desenvolupament social, econòmic i cultural que serà exemplar per a tota la regió. No cal ni dir quin era l’esperit dels artesans que han vist com l’operació pilot de RehabiMed ha canviat les seves precàries condicions de treball o les famílies que resideixen als habitatges de la planta superior que comentaven “comprarem tots els mobles nous!. Amb una casa com aquesta els nostres mobles vells ja no serveixen, ens ha canviat la vida”. Acabada la inauguració, a iniciativa seva, es va organitzar una trobada de veïns en la qual es va organitzar un procediment per fer una aportació mínima mensual que permeti fer les tasques de manteniment de l’edifici, per a que segueixi gaudint de les condicions actuals.
Amb tots els elements recuperats, a ningú dels assistents, li passà desapercebuda, l’existència d’un poema esculpit en la pedra del pati de la wekala. Un poema del segle XIX, encarregat pel propietari després d’una reforma, en el qual es lloa la bellesa de l’edifici i la seva perdurabilitat en el temps. En paraules del poeta anònim: “ (…/…) Per a l’eternitat representaràs, les qualitats més antigues i les innovacions més modernes”. Inxal.là!.