El poble palestí resisteix l’ocupació i l’aïllament amb la col•laboració d’artistes d’arreu del món i, molt especialment, amb la política de rehabilitació dels seus centres històrics.
El passat 12 d’octubre, el Primer ministre palestí Salam Fayyad, va inaugurar la 3ª Biennal de Riwaq amb la presència de diversos ministres i autoritats locals, i amb l’assistència de més de 200 persones d’arreu del món. L’acte va donar pas a una setmana d’intensa activitat creativa i d’anàlisi adreçada a la posta en valor i a la recuperació del patrimoni arquitectònic de Palestina.
Una setmana de visites i debats
Les activitats van consistir en una sèrie de visites, debats i projectes en aquests 50 pobles en estreta col•laboració amb organitzacions i administracions locals, amb l’objectiu de construir les bases per convertir les organitzacions locals en l’eix vertebrador de la protecció, ús i promoció del patrimoni cultural de Palestina mitjançant projectes de rehabilitació i revitalització. També es volia promoure l’oportunitat d’investigar els referents, els codis i les pràctiques culturals del país, cercant nous camins per connectar aquests indrets, per fomentar l’apropiació del patrimoni per part dels habitants i donar a conèixer la cultura palestina al món.
Yatta, Arraba, Adh Dhahiriya, Abu Dies, Surif, As Samu’, Asira ash Shamaliya, Ya’bad, Deir Gassaneh, ‘Anabta, Bani Na’eem, Burqa, Beita, Halhul, Sa’ir, Silat adh Dhahr, Idhna, Rantis, Aqraba, Ash Shuyukh, Ni’lin, ‘Aboud, Burin, Deir Istiya, Beit Iksa, Beituniya, Jamma’in, Hajja, Beit Hanina, Al ‘Ubeidiya, Taybeh, Sabastiya, Abwein, Sanur, Beit Fajjar, Bruqin, Birzeit, Deir Ammar, Al Mazra’a al Qibliya, Mazari’ an Nubani, Ajjul, Sanniriya, Al Jib, Beit Wazan, Jilijilya, Ein Siniya, Jaba’, Kur, Ras Karkar, Khan Yunis. Aquests són els 50 pobles palestins, objecte de les accions de la 3a Biennal Riwaq. La selecció ha estat feta sota criteris de vàlua històrica i d’estat de conservació, per tal de protegir i de promoure el patrimoni cultural palestí.
Un territori més que fragmentat
Les dificultats de moviment en un territori cada dia més fragmentat, a causa dels nous assentaments jueus, dels múltiples check-points, de les carreteres tallades que obliguen a fer quilometres i quilometres per anar a un poble veí i del vergonyós mur de Sharon; es van fer paleses en els desplaçaments que els participants en la Biennal fèiem per assistir a les jornades. En la situació actual, donar cohesió física a aquest territori és molt complicat i és per aquest motiu que Riwaq s’ha proposat fer-ho amb iniciatives imaginatives com aquesta Biennal; en la qual la creació i l’art superen una rutina ben difícil de suportar.
Riwaq utilitzà com a recurs els 50 centres històrics, en els quals hi perviu un patrimoni valuós, encara en ús i habitat. Un fet sorprenent que mostra la resistència de la població a una pressió continuada, amb permanents dificultats quotidianes i amb una estima profunda per les seves arrels. No es tractà d’organitzar grans exposicions i activitats, sinó una sèrie de visites a través del dispers territori, el qual reflecteix molt bé la desmembració existent en el país. Aquestes visites van estar concebudes com una sèrie d’activitats en xarxa entre artistes, arquitectes, urbanistes, experts, analistes locals i internacionals, els quals van tenir ocasió de conèixer de primera ma el patrimoni i la població locals, tot desenvolupant idees i col•laboracions de cara al futur.
La conservació preventiva
Riwaq, que en les seves accions de rehabilitació segueix el mètode RehabiMed, s’ha vist confrontat a una realitat difícil per evitar la pèrdua continuada del patrimoni a causa de les accions de l’exèrcit israelià, de l’abandó per part dels habitants i a les dificultats de plantejar una rehabilitació integral en un context polític, econòmic i social totalment inestable. L’alcalde de Birzeit, una de les poblacions que va acollir bona part dels debats va dir: “És impossible plantejar-se el desenvolupament social i econòmic sota l’ocupació”. Val a dir que malgrat aquesta dura afirmació, la seva població està en plena activitat de rehabilitació del centre històric.
Per afrontar aquesta dura realitat, Riwaq es planteja el que anomenen Conservació preventiva. Es tracta d’afrontar els treballs mínims necessaris per evitar que els edificis que estan patint una degradació progressiva acabin caient i els centres històrics esdevinguin un munt de runes. La idea és força interessant, ja que per als edificis habitats es donen ajuts a la rehabilitació i pels que han quedat abandonats es planteja la seva consolidació mínima per mantenir-los en peu. Com a resultat, els centres històrics inicien el camí de la revitalització o si més no, s’evita que el procés de despoblament continuï a causa del mal estat del conjunt. Problemes de propietat, de finançament, de gestió i molts altres força semblants als que tenim en els centres històrics europeus també apareixen i en els debats de la Biennal s’han anat esboçant algunes idees que poden ajudar a fer front a tota aquesta problemàtica i a mantenir l’esperit viu de cara a un futur, que tots desitgem, en pau i prometedor.
