El Programa Patrimonio para el desarrollo, de l’AECID i el Ministerio de la Vivienda, van organitzar del 27 al 30 de juliol passat, la VII Trobada sobre la gestió dels centres històrics al centre de Formació de Cartagena de Indias, a Colòmbia. Sota el títol “Rehabilitación Urbana y el Derecho a la ciudad: el reto de la equidad social”, representants de més de 20 països, en la seva majoria llatinoamericans, van presentar experiències innovadores sobre la rehabilitació urbana vinculada a la cohesió social. RehabiMed va ser-hi present per partida doble: presentant els reptes a nivell patrimonial i social de l’operació pilot a Marràqueix i en la presentació del programa de rehabilitació i revitalització urbana que la GTZ esta desenvolupant a Alep, Síria.
Faissal Cherradi, Director General del Ministeri de Cultura del Marroc i membre de RehabiMed, presentà una visió general de la “recuperació residencial”. Centrà el seu discurs en una anàlisi de les febleses existents pel que fa al sector residencial en les medines a tot el Magreb exemplificat a Marràqueix. L’acció de RehabiMed a Marràqueix, representa un punt d’inflexió en les polítiques de rehabilitació dutes a terme al país i mostra com és possible preservar els valors patrimonials i millorar els condicions de vida d’aquells que l’habiten. Rehabilitar amb aquells que hi viuen i per aquells que hi viuen és un dels puntals bàsics per a que la rehabilitació i la equitat social vagin unides. Cherradi reforçà aquesta idea i mostrà com les 3 cases tradicionals rehabilitades a la Medina han marcat un nou camí per la política de rehabilitació al Marroc.
Kamal Bittar, Director Assistent del Projecte de Desenvolupament Urbà i Rehabilitació de la ciutat d’Alep, Síria i col·laborador de RehabiMed; presentà el projecte global emprès al centre històric d’Alep i els objectius d’aquesta actuació, dins de la qual s’emmarca el projecte en el que col·labora RehabiMed en la restauració de Bab Antakya. Aquesta presentació, de caràcter més tècnic i centrada en els estudis previs necessaris per a la presa de decisions, exemplificà la utilitat del Mètode RhM, en el qual la sistematització, l’anàlisi i el rigor són condicions inherents a la complexitat de tot projecte.