Els passats 16 i 17 de maig de 2009, en el marc d’un Workshop internacional per establir les directrius a seguir en la restauració de la muralla propera a Bab Antakia, es va presentar el treball realitzat per l’equip de RehabiMed a Bab Antakia d’Alep. Els resultats de l’estudi històric realitzat per RehabiMed van aportar els elements clau en la redacció de les recomanacions i en la posterior decisió presa pel governador i l’alcalde d’Alep d’enderrocar el mur construït pels francesos durant el període del Mandat i de recuperar la part històrica de la muralla que va quedar amagada al darrere d’aquest nou mur. 

El Workshop va ser organitzat per la GTZ (agència de cooperació alemanya) i presidit pel Director de la Ciutat Vella d’Alep i pel Director General de Patrimoni d’Alep. Va comptar amb l’assistència de més de 20 experts locals. Anette Gangler va presentar el projecte de reforma urbana previst en l’àrea d’estudi, Xavier Casanovas va presentar l’evolució històrica de la muralla i els enginyers Mazen Zada i Switbert Greiner van mostrar els resultats de la seva anàlisi dels assentaments del mur francès i de l’estabilitat del sòl darrere del mur. Després d’uns enriquidors debats i d’una detallada visita in situ, el comitè científic format pels experts presents i presidit pel Dr. Mounir Bouchenaki, actual director de l’ICCROM i antic Sotsdirector General per la Cultura d’UNESCO, va emetre les seves recomanacions en el sentit d’eliminar el mur francès i recuperar la muralla històrica seguint els procediments adients per a la preservació dels valors patrimonials del conjunt.

 Bab Antakia

Bab Antakia és una de les portes fortificades més monumentals de la ciutat d’Alep i la que presenta millor estat de conservació. Es tracta de dos grans baluards hexagonals d’uns 15 x 25 m i uns 20 d’alçària. El bastió nord tenia exclusivament funcions defensives i és el millor preservat, el bastió sud conté la porta d’accés a la ciutat en forma de xicane i amb grans elements de protecció. Del camí de ronda tan sols en queda una part i algunes barbacanes també van desaparèixer a finals del segle XIX o inicis del XX. Les parets, d’un gruix de 3 m, són de doble full amb carreus de bona qualitat tant a l’interior com a l’exterior i un farcit de carreus i morter de calç. L’estructura està formada per una complexa xarxa de voltes de diferents tipologies que cobreixen les variades zones de defensa i els espais que es generen en la formació de les espitlleres.

Situada en aquest lloc des de fa uns 4000 anys. La planta baixa de la construcció que avui podem veure correspon a mitjans del segle XIII, al període Aiúbida, i la planta superior a finals del segle XIV, al període Mameluc. A partir del segle XVI, amb l’estabilitat i progrés econòmic aportats per l’imperi otomà, va deixar de tenir una funció defensiva, es van adossar diversos edificis comercials a tot el seu perímetre exterior. Un dels bastions va ser transformat en khan i les parts superiors en habitatges.

Els treballs duts a terme per RehabiMed

A inicis de 2008, la GTZ va demanar a RehabiMed la col·laboració en els treballs de rehabilitació d’Alep que estan promovent i específicament en aixecament fotogramètric i amb scan-làser del monument Bab Antakia, en fer un estudi històric, constructiu i arquitectònic i en formar experts locals en les tècniques utilitzades. Per a la realització d’aquestes tasques, es va constituir un equip de treball, format per: Xavier Casanovas, de la Unitat de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATEEB com a director de l’equip; els professors de la UPC Felipe Buil, Andres De Mesa, Amparo Nuñez i Joaquim Regot; i l’arquitecte Pablo Tena.

L’equip de la UPC es va desplaçar durant deu dies a Alep per fer la presa de dades fotogramètriques i d’scan-làser i va treballar amb un equip local, per tal d’introduir-los en aquestes tècniques d’aixecament d’edificis. En paral·lel es va treballar en els arxius de la Direcció General d’antiguitats (DGA) a Alep i Damasc en la recerca de documents que expliquin la història i les restauracions dutes a terme fins ara; a l’Institut Français du Proche Orient de Damasc (IFPO) i a diversos arxius francesos en la recerca de documents del període del Mandat. Tot plegat ha permès fer uns aixecaments de gran qualitat i precisió i un estudi històric molt detallat que serviran de base per als treballs de diagnosi i per a la presa de decisions del projecte de rehabilitació d’aquest conjunt. Ara el pas següent serà la diagnosi completa i el posterior projecte de restauració així com les obres que s’hi hagin de realitzar.

Imatges