icono esquina

Marroc Presaharià. Hàbitat i Patrimoni

FacebookTwitter

Exposicions, Notícies

– Exposició al Col·legi d’Aparalladors de Barcelona durant el Març de 2011 –
El Marroc és un país extens i divers. La serralada del Atles és la gran frontera natural entre el fèrtil nord del Mediterrani i l’àrid sud subsaharià.

En aquest hostil territori, al límit del desert, l’aigua és la vida. La vida neix en el cim de les muntanyes i descendeix per les seves valls i penetra en el desert, en forma de llacs i oasis.

UN HÀBITAT ÚNIC
L’home ha sabut administrar aquest tresor durant milers d’anys, aprofitant-ne fins a l’última gota. La tradició ens ha ensenyat a construir eficients sistemes de reg, a emplaçar els habitatges al límit de les terres de cultiu, a adaptar els edificis a les condicions del entorn i a la organitzar una trama urbana i estructura social que els hi permitís enfrentar-se tant a la agresivitat del clima com als atacs dels seus enemics.

Ksourkasbahstghremtighremagadirdouarsaguiaskhettaras… en són el resultat. Un hàbitat únic en el món, on la naturalesa és cuidada com en cap altre lloc i l’arquitectura més modesta és un autèntic monument per la seva forma, presència, racionalitat, economia de medis i capacitat per a donar resposta a les necessitats dels seus habitants.

UN PATRIMONI AMENAÇAT
La influència exterior s’inicià durant l’època del protectorat. Després, la emigració cap a ciutats o a Europa, el turisme, la televisió, els nous materials i les noves tecnologies han anat conformant una nova mentalitat. La societat ha canviat i apareixen nous mites, noves necessitats i noves exigències.

Els ksour s’abandonen en cerca de nous assentaments. L’estructura social es trenca. L’aigua, la vida, es malgasta fora de control. Aquests, i alguns més, són els factors clau que avui dia amenacen el patrimoni de la regió, en un fràgil i complex equilibri entre hàbitat i entorn.

UNA SOSTENIBILITAT
Millorar les condicions de la vida de la població, incorporant tots els serveis que un hàbitat digne exigeix avui en dia, és una premissa irrenunciable. Trobar la fórmula que permeti aconseguir aquest objectiu sense renunciar als valors culturals ancestrals d’un poble, és un gran repte.